LA PERCEPCIÓ DELS COLORS

L'altre dia estava mirant un bloc i vaig veure aquesta foto: 

Em va fer molta gràcia veure-la ja que si et pares a pensar, és cert. Homes i dones tenim una percepció dels colors totalment diferents. Aquesta percepció, des de sempre, ha creat moltes discussions a l'hora de pintar el pis o conjuntar-se la roba. 

L'ull humà es caracteritza per tenir més espai blanc al globus ocular que la resta d'animals que habiten al nostre planeta. D'aquesta manera, tant el moviment de l'ull com la direcció de la mirada resulten més visibles a l'interlocutor i, per tant, es facilita la comunicació cara a cara.

Els ulls de la dona a més de tenir superfície blanca i més de cèl·lules còniques a la retina, també posseeixen una visió perifèrica més àmplia que els homes. Això és degut a causa de la tasca que havia de realitzar com a protectora de la llar familiar, l'estructura cerebral de la dona li permetia un angle de visió clara d'almenys 45° per cada costat i per sobre i per sota del nas. Es pot afirmar que efectivament, moltes dones gaudeixen d'una visió perifèrica de gairebé 180 °.

Els ulls de l'home solen ser més grans i el seu cervell els ha configurat per a un tipus de «visió túnel» a llarga distància pel que pot visualitzar precisa i clarament tot el que està davant seu, encara que estigui molt allunyat. En la seva tasca de caçador, l'home necessitava un tipus de visió que li permetés identificar un blanc a gran distància i perseguir amb la vista. 

Diferenciem els colors quan els associem a un concepte: verd, verd maragda, blau ultramar, groc llimona, groc cadmi, taronja, lila, blau ceruli, blau cel, etc. Per exemple, si la categoria taronja no existís, el més provable és que diríem que és vermell o groc una cosa de color taronja. En tot cas el que sí es va demostrar és que les dones sempre han manejat més categories de color que els homes.