Recepta de Pastís Sacher



El pastís Sacher o Sachertorte és un pastís de xocolata i melmelada d'albercoc que prové d'Àustria.

Ingredients (per a 8 persones):
• 175g de sucre
• 175g de mantega
• 7 ous
• 175g de xocolata amarga
• 50g d'ametlles mòltes
• 100g de farina
• Melmelada d'albercoc
Per a la cobertura:
   • 150g de xocolata de cobertura
   • 2 cullerades de mantega
   • 4 cullerades de nata líquida
   • Mantega i farina per al motlle
Per decorar:
   • Ametlles
   • Gerds
   • Fulles de menta

Elaboració:
En un bol, i amb una batedora elèctrica de varetes, bat la mantega amb el sucre. Incorpora un a un els rovells dels ous sense deixar de batre.
Fon la xocolata, deixa-la refredar una mica i afegeix-ho.
Barreja la farina amb les ametlles i afegeix-les també a la crema anterior (utilitza una vareta manual). Incorpora les clares a punt de neu suaument.
Unta un motlle (de base desmuntable) amb mantega i espolvoreja-hi farina. Aboca-hi la barreja i posa al forn a 175 ºC durant uns 10 minuts aproximadament. Un cop passat aquest temps, baixa la temperatura a 165 ºC i deixa-ho al forn durant 30 minuts més.
Deixa reposar el pastís i després desemmotlla'l.
A continuació, talla el pastís en dues capes i estén la melmelada d'albercoc a la inferior. Tapa amb l'altra capa de pa de pessic.
Fon la xocolata amb la mantega i barreja-les. Per acabar, afegeix la nata líquida. Cobreix el pastís Sacher i decora amb unes ametlles, unes gerds i unes fulles de menta.

Nota: 
Abans de servir, posa-la a la nevera perquè la xocolata s'endureixi.

Els trastorns alimentaris.

Podem definir un trastorn alimentari com una enfermetat causada per l'ansietat i per una preocupació excessiva del propi pes corporal i l'aspecte físic, relacionada amb l'alteració dels hàbits alimentaris comuns. 

Hi ha molts tipus de trastorns però els més comuns són:

1. La Obesitat: És una malaltia crònica que consisteix en la acumulació anormal o excessiva de la grassa que pot ser perjudicial per a la salut, tant física com psíquica, de l'individu que la pateix. Qui pateix d'obesitat té més risc de patir diabetis, hipertensió arterial i malalties cardiovasculars entre altres.
2. La Bulímia: Consisteix en la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenta compensar amb conductes anormals com vòmits, abús de laxants i diürètics o dietes restrictives intermitents per no augmentar de pes. Físicament, un malalt de bulímia sembla tenir una salut normal i per tant, costa més detectar-la tot i que mentalment pateix depressió i/o aïllament.
3. L'Anorèxia: Malaltia que fa que la persona perdi més pes del que es considera saludable en relació a la seva edat i estatura ja que encara que no mengi es veu gras/grassa. Qui la pateix té por a engreixar i per això fa dietes o exercici físic en forma excessiva. Pot ser mortal si no s'atura a temps.
4. La Ortorèxia: És una obsessió o preocupació extrema per la salut, centrada en menjar el més sa possible, que pot convertir-se en un seriós trastorn.

"La pel·lícula està bé, però no té ni punt de comparació amb el llibre."

Això de que la pel·lícula està bé però no té ni punt de comparació amb el llibre varia molt del punt de vista del lector i el de l'espectador. Si ets una persona que t'agrada molt llegir, segurament t'agradarà més el llibre; però si prefereixes anar al cinema, el més probable és que creguis que la pel·lícula és millor. 

Hi ha una pregunta (que sembla que al final es convertirà en retòrica ja que és impossible de respondre) que molta gent es fa referent a aquest tema: Serà millor el llibre o la pel·lícula? Aquesta pregunta s'ha repetit, es repeteix i es repetirà sempre que s’estreni una nova pel·lícula de qualsevol llibre o novel·la mitjanament coneguda.

Personalment, crec que no hi ha res millor que passar-te una tarda de diumenge a casa llegint un llibre que a tu t'agrada. Quan llegeixes pots imaginar-te de la manera en què tu vols a cada personatge o el lloc on passa la història. El llibre et dona l'oportunitat de veure als personatges més alts, més baixos, més grassos, més prims, més forts, més guapos, més lletjos... segons tu vols que siguin; o si l'acció passa en una casa, pots imaginar-te-la d'un color determinat, més gran o més petita, amb la distribució que tu vols... Totes aquestes coses, amb la pel·lícula no pots fer-ho ja que s'ha triat una escenificació determinada i uns personatges amb unes característiques concretes que potser no tenen res a veure amb el que tu t'havies imaginat.

Des del meu punt de vista, la pel·lícula et pot encantar o decepcionar-te. Les pel·lícules a mi, normalment, em decepcionen perquè tu et crees al protagonista d'una manera i quan el veus a la gran pantalla completament diferent, sembla que ja no t'atrau tant i perquè ja saps com acabarà la història i ja et veus a venir el que passarà.

Però com diu el dit: Per gustos, colors!

Rihanna

Robyn Rihanna Fenty va néixer a Saint Michael, Barbados, el 20 de febrer de 1988. És una cantant, actriu i model coneguda mundialment amb el nom de Rihanna.

Rihanna va créixer escoltant música reggae i va començar a cantar aquest estil musical quan tenia més o menys set anys. La seva infància es va veure profundament afectada per l'addicció del seu pare a la cocaïna, l'alcohol i la marihuana i per la ruptura del matrimoni dels seus pares quan ella només tenia 14 anys.

Es traslladà als Estats Units als 16 anys per perseguir una carrera musical sota la direcció del productor musical Evan Rogers. Més tard va firmar amb Def Jam i va treure el seu primer disc: Music Of The Sun (l'agost del 2005). Després de vuit mesos de treure el seu primer disc, a l'abril del 2006, va sortit a la venta A Girl Like Me.

L'any 2009 van aparèixer informes respecte una suposada baralla amb el seu ex-nuvi Chris Brown, que va ser arrestat sota sospita de fer amenaces criminals i finalment va ser acusat d'agressió i amenaces criminals. A causa d'una fotografia filtrada de la policia de Los Angeles, que va revelar que la cantant havia patit lesions visibles.

Després de que es fes pública aquesta foto, Rihanna va ser citada a declarar en una audiència a Los Angeles el 22 de juny de 2009, mateix dia en qué Chris Brown va declarar-se culpable de les agressions a la cantant). A canvi de la seva declaració, Brown va rebre cinc anys de llibertat condicional i se li va ordenar romandre a uns cinquanta metres de distància de Rihanna (excepte als esdeveniments públics, que es reduiria a deu metres) però, a principis del 2011 es va canviar la llei per poder estar i cantar junts en entregues de premis. 

El 19 de novembre d'aquest mateix any ha sortit a la venta el seu setè disc musical, Unapologetic.

Diamonds - Rihanna

LA PERCEPCIÓ DELS COLORS

L'altre dia estava mirant un bloc i vaig veure aquesta foto: 

Em va fer molta gràcia veure-la ja que si et pares a pensar, és cert. Homes i dones tenim una percepció dels colors totalment diferents. Aquesta percepció, des de sempre, ha creat moltes discussions a l'hora de pintar el pis o conjuntar-se la roba. 

L'ull humà es caracteritza per tenir més espai blanc al globus ocular que la resta d'animals que habiten al nostre planeta. D'aquesta manera, tant el moviment de l'ull com la direcció de la mirada resulten més visibles a l'interlocutor i, per tant, es facilita la comunicació cara a cara.

Els ulls de la dona a més de tenir superfície blanca i més de cèl·lules còniques a la retina, també posseeixen una visió perifèrica més àmplia que els homes. Això és degut a causa de la tasca que havia de realitzar com a protectora de la llar familiar, l'estructura cerebral de la dona li permetia un angle de visió clara d'almenys 45° per cada costat i per sobre i per sota del nas. Es pot afirmar que efectivament, moltes dones gaudeixen d'una visió perifèrica de gairebé 180 °.

Els ulls de l'home solen ser més grans i el seu cervell els ha configurat per a un tipus de «visió túnel» a llarga distància pel que pot visualitzar precisa i clarament tot el que està davant seu, encara que estigui molt allunyat. En la seva tasca de caçador, l'home necessitava un tipus de visió que li permetés identificar un blanc a gran distància i perseguir amb la vista. 

Diferenciem els colors quan els associem a un concepte: verd, verd maragda, blau ultramar, groc llimona, groc cadmi, taronja, lila, blau ceruli, blau cel, etc. Per exemple, si la categoria taronja no existís, el més provable és que diríem que és vermell o groc una cosa de color taronja. En tot cas el que sí es va demostrar és que les dones sempre han manejat més categories de color que els homes.